Entre la serra de Mariola i Ibi, s’alça el parc natural de la Font Roja, un paisatge d’extraordinària bellesa apreciat pels alcoians i les gents de les localitats veïnes. Per a mi, és un d’eixos raconets predilectes que tots tenim; per això, quan l’ànim flaqueja, recórrec a ell. Igualment, sempre que tinc convidats els suggerisc (no sempre amb èxit, tot s’ha de dir) passejar pel seu interior.Fa goig caminar pels itineraris que recorren el paratge combinant l’atenció a la flora amb les vistes panoràmiques que ofereixen alguns dels nombrosos miradors existents. Resulta difícil no aturar-se a cada pas: els moviments d’algun animalet poruc, el reclam d’una cavitat entre les roques o les restes de masos i pous de neu gairebé t’obliguen a detindre’t. A més, durant la tardor, el parc cobra una força especial ja que, a l’encant de tot l’any, se suma l’amalgama cromàtic de la vegetació.
Així doncs, l’atractiu de la Font Roja és la natura, sense cap altre additiu. En conseqüència, tots aquells que l’estimem rebutgem el projecte que aspira a construir un hotel de luxe al cor de la muntanya. La reacció popular no s’ha fet esperar però, si les coses no canvien, tot fa pensar que la iniciativa es portarà a terme i que, novament, els dictats dels interessos econòmics s’imposaran triomfals per sobre del respecte mediambiental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada