Aquests últims dies de juny suposen els primers compassos de l’estiu. La inestabilitat del clima fa que, moltes vegades, coste reconéixer quan hem passat d’una estació a una altra. Ara bé, en el cas de l’època en què ens trobem, hi ha un element sagrat que ens anuncia l’arribada: les vacances. Podríem dir que aquestes representen l’estiu psicològic: abans del començament del descans laboral, sembla que la caloreta i l’allargament de la vesprada són adversaris més que no aliats; just el contrari del que ocorre una vegada abandonada la jornada laboral.Al seu torn, la setmana de transició entre ambdós estadis constitueix un moment propici per a la programació d’activitats i la declaració de bones intencions: faré, faré, faré… Els viatges, les pràctiques esportives, les lectures, etc. s’acumulen en la ment, amb el ple convenciment que aquesta vegada, a diferència de les anteriors, sí que arribaran a bon port. La realitat, però, quasi sempre és tossuda i, de ben segur, que quan setembre amenace des de la penombra, comprovarem les dimensions del miratge.
Siga com siga, jo tinc un grapat de llibres damunt la taula per a refrescar-me en les pròximes setmanes. En primer lloc, espere llegir els dos Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians: el de narrativa, L’home manuscrit (Moll/ Proa), perquè ha rebut molts bons comentaris, i el de poesia, Claustre (Tres i Quatre), perquè, a més dels elogis, és d’una companya d’escenaris. Vull també aprofundir en un tema que fa temps que m’interessa: la memòria i, més concretament, la utilització que en fem. Per això, m’he fixat en el llibre d’Enzo Traverso Els usos del passat. Història, memòria i política (Publicacions de la Universitat de València). I, finalment, m’agradaria llegir alguna cosa (encara no sé quina) de José Luis Peixoto, un novel·lista portugués a qui vaig descobrir en una entrevista de Levante fa mesos. Ja vorem en què queda tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada