
La feblesa física que el cantautor va transmetre va deixar clar que l’acomiadament anunciat era justificat i sobretot definitiu. No obstant això, els sentiment incorporats en les seues cançons es van enlairar amb la mateixa força de sempre. La interpretació de Serra de Mariola ho va palesar amb nitidesa: la peça, especial tant per a P. Muñoz com per al públic, va fondre la veu de tots, sota la mirada atenta de la protagonista.
Abans, però, ens va anar desvelant els afers amorosos de les nostres muntanyes, les últimes voluntats de Vicent Andrés Estellés, les olors del Mediterrani…, fins a arribar a proferir un amarg «què vos passa valencians?» I tot des de l’afecte pregon perquè eixe és precisament, l’eix inspirador de Muñoz: l’afecte al país, a la seua gent, a la seua llengua, al seu patrimoni natural, a les seues personalitats, etc. Al capdavall, un afecte sentit cap a tots nosaltres en la nostra condició de valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada