Demà el món mirarà Pequín. Amb l’esport com a argument, la gala inaugural dels Jocs Olímpics acapararà l’atenció mediàtica internacional. En aquesta ocasió, a més, comptarà amb l’afegit d’eventuals manifestacions reivindicatives que obscurisquen els dictats de les autoritats xineses. I és que la declaració d’intencions que va portar el Comité Olímpic Internacional a triar la seu del 2008, s’ha quedat precisament en això: en bons propòsits, sense arribar a convertir-se en canvis substancials.Però, per a mi, abordar unes olimpiades serà sempre parlar de Barcelona 92. La distància del temps va desdibuixant els detalls d’uns esdeveniments que, afortunadament, vaig poder viure en primera persona. Amb tot, perviuen els fonaments del record i sobretot conserve intacta la capacitat d’emocionar-me davant l’encesa del peveter, la interpretació de l’Amics per sempre o l’adéu del Cobi enlairant-se cap al cel de Monjuïc.
Ben possiblement, aleshores com ara, del que es tractava era d’enlluernar-nos amb imatges sorgides d’interessos allunyats de la pura competició esportiva. És, per això, que, de segur, demà Xina lluirà les seues millors gales i, entre focs d’artifici i coreografies arriscades, dissimularà les pròpies vergonyes, al temps que aconseguirà que bona part de nosaltres arribem a pensar que potser no hi havia per a tant.
1 comentari:
La veritat és que la cerimonia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Pequin va ser impressionant, mesurada al segon, vaja, molt oriental, però tot i el fet de penjar un atleta del sostre del niu aquell, cap altra encesa de peveter serà tan original com la de Barcelona 92: una simple fletxa va donar el toc sublim i el millor de tot és la punteria!!!Són aquells records que, fins i tot els que no vam gaudir en directe d'aquelles olimpiades, ens resten ben profunds al cor. Qui no ha tingut un ninotet o un material escolar de Cobi?
Friends for life, not just a summer or a spring: Amigos para siempre!!!!!
Publica un comentari a l'entrada