Des de la lògica particular que inspira la política, costa trobar propostes que tinguen continuïtat manen uns o manen altres. Malauradament, la tònica general és fer i desfer a partir de criteris enfrontats, amb la consegüent pèrdua d’esforços i de recursos. No obstant això, hi ha excepcions lloables: bones idees plantejades en un moment determinat que són seguides fins a concloure plenament la seua execució.Al meu parer, un exemple destacat d’aquesta segona manera d’actuar és la transformació del riu Túria al seu pas per la ciutat de València. Des que la mobilització popular (a l’empara de l’eslògan «El llit del Túria és nostre i el volem verd») guanyara aquest espai per a la ciutat, les successives corporacions municipals han anat habilitant diferents segments fins a completar-ne la pràctica totalitat.
A hores d’ara, l’antic riu és un extens jardí replet de vegetació, instal·lacions esportives, dotacions culturals i zones d’oci. Aquesta oferta plural explica la vitalitat que el Túria manté en qualsevol moment del dia. Cal felicitar-nos, doncs, que, en aquest cas, els anhels de les reivindicacions no hagen trobat l’obstacle de la política i que, justament, aquesta haja sigut l’aliat perfecte per a materialitzar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada