Acabe d’arribar de la concentració que la Plataforma per l’Ensenyament Públic havia convocat contra la política de educativa de la Generalitat. Centenars de ciutadans, en qualitat de mestres, mares… o simplement de gent compromesa amb el sector públic, ens hem aplegat a la plaça de Manises per a cridar «amb aquesta educació, Font de Mora dimissió». El clam, que s’ha produït simultàniament a València, Castelló i Alacant, segueix el conjunt protestes desenvolupades en els últims dies als centres i pot ser el preàmbul d’una vaga anunciada per al mes de novembre si la situació no es recondueix.Mentre transitava entre els assistents, he tingut la sensació que el desgavellat espectacle provocat amb Educació per a la Ciutadania era només l’últim esglaó (i un dels més sonats, tot siga dit) d’una sèrie d’actuacions que la conselleria de l’honorable vila-realenc ha dut a terme en els últims anys: precarietat en les infraestructures, extensió de l’uniforme, places per cobrir, etc. La comunitat escolar, doncs, ha eixit al carrer perquè està farta de decisions que entrebanquen el seu treball diari, complex i meritori a parts iguals.
En aquest sentit, sempre m’he preguntat si pot gestionar els serveis públics algú (siga d’un o altre signe polític) que no creu en aquests: que hi confia tan poc que ell mateix no està disposat a usar-los, que en qüestiona sistemàticament la viabilitat o que assumeix com a inevitables les deficiències de moltes prestacions. Em fa la impressió que tant el senyor Font de Mora com el president Camps són d’aquests; només això explicaria el desprestigi periòdic a què sotmeten el nostre sistema educatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada