Dotar el canvi de significat

Des de dissabte passat al voltant de les 15.00 hores, Jorge Alarte és el secretari general del PSPV-PSOE. Amb un marge de vint vots, l’alcalde d’Alaquàs va vèncer Ximo Puig, que, a primeries del matí, va pronunciar un discurs brillant tant en la forma com en els continguts. El guanyador, en canvi, va decidir arriscar-se a improvisar una rèplica a l’alcalde de Morella i, al meu parer, no va reeixir en l’intent, a excepció de dos moments puntuals: el compromís amb els valors de l’esquerra i el procediment de confecció de la candidatura a la presidència de la Generalitat. Amb tot, ja se sap que aquestes intervencions resulten, en la majoria de casos, un pur tràmit en la mesura que compten amb una capacitat quasi nul·la a l’hora d’incidir en la decisió final dels delegats.

J. Alarte va reivindicar, una i altra vegada, la idea de canvi, i és indubtable que ell (com també l’executiva, tret d’algun cas particular) representa una profunda renovació de cares. Aquest era un punt essencial perquè el socialisme valencià obrira una nova etapa, fins al punt de convertir-se en el principal obstacle per a Puig. Ara bé, eixe canvi sense projectes, propostes i discursos que l'òmpliguen de contingut, pot conduir cap a un altre fracàs. Lamente, doncs, que el nou secretari general desaprofitara el faristol del Palau de Congressos per a demostrar, des de bon començament, que la transformació proposada compta amb una consistència sòlida, que va més enllà de noms i cognoms. Haurà de començar a fer-ho com més prompte millor, conscient que l’afer comporta temps.

Certament, l’horitzó no dibuixa un camí planer per a Alarte; tot el contrari: passar de ser el màxim dirigent del partit a convertir-se en el líder d’aquest i, només així, poder aspirar a esdevenir un referent per a la societat valenciana, no és una tasca gens fàcil. Aquesta exigeix trobar els mecanismes per a recuperar la credibilitat que el PSPV-PSOE ha anat perdent al llarg dels anys; és l’única manera d’aconseguir que la formació política siga percebuda de nou com un instrument útil per la ciutadania (justament, el que ocorre en moltes poblacions del nostre país). És hora, doncs, que s’articule un veritable marcatge a la política del Partit Popular, com també és el moment de respondre a cada despropòsit de l’actual govern de la Generalitat amb una alternativa real. Espere, per tant, que l’ambició demostrada per l’alcalde d’Alaquàs al llarg dels últims mesos siga l’aliat adequat per a la consecució d’aquests objectius. Sort i encert!