Escola Valenciana acaba de posar en funcionament una meritòria campanya publicitària amb la qual pretén animar els pares i mares a matricular els seus fills en els programes d’ensenyament en valencià. La iniciativa té com a principal atractiu (i encert) la col·laboració de Núria Roca, Hèctor Faubel i Andreu Palop, tres rostres mediàtics que, de segur, ajudaran a véncer algunes de les reticències existents envers la llengua en sectors importants de la nostra societat.D’aquesta manera, l’entitat consolida l’extensa nòmina d’activitats que l’ha convertida en un dels puntals de la promoció del valencià, amb una trajectòria marcada per dues qualitats fonamentals: la tenacitat i la imaginació. Mitjançant la primera, ha fet créixer, any rere any, propostes que mai no sabrem agrair-li suficientment (les trobades, posem per cas); la segona virtut, al seu torn, ha possibilitat tirar avant eixos projectes des de la limitació econòmica.
Però si, a casa nostra, el compromís amb la llengua té noms i cognoms (com ara els d’Escola Valenciana), igualment disposen de cara i ulls aquells que la menyspreen a través d’actituds diverses (la manipulació, la indiferència, etc.). Lamentablement, el govern valencià ocupa un seient de preferència entre aquests darrers. És, per això, que vull confiar en el fet que les imatges reproduïdes a continuació no només arriben a les cases particulars sinó que també travessen els altius murs del palau de la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada